Flirtejant amb els grans sostres que dominen aquest sector de la Pala Alta la Via del Salla troba el pas enmig d’una verticalitat sense concessions. El resultat és una ruta de caràcter esportiu, amb roca sanejada i on la resistència juga un paper fonamental. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim…
El Sòcol del Montroig passa pràcticament desapercebut malgrat la seva gens menyspreable alçada. D’aspecte més aviat lúgubre i tallat per un parell de feixes que li treuen continuïtat i ambient, hi trobem poques línies obertes que s’atreveixin a atènyer la gran feixa que la separa de la contundent Paret dels Sostres. Si deixem de banda…
Segurament es tracta d’una de les vies més repetides de la Pala del Coll; roca de primera, mantinguda i totalment equipada en són sens dubte els principals motius. Agradable i ràpida de fer és la cirereta del pastís per arrodonir una jornada d’escalada a l’agraït Montroig. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com…
Amagat sota el Coll de Porta el seu Sòcol passa discret. No obstant si decidim baixar fins al peu de la paret descobrirem un interessant mur amb prou entitat per ser escalat; a més a més, com a premi a la nostra curiositat podrem gaudir d’una dolomia de força qualitat. Pel que fa a la…
A la banda esquerra de la popular Dama de los Vientos transcorre aquesta petita bona via. Escalada de fissures, hi destaquen els dos primers llargs, atlètics i 100% fotogènics. Bastant equipada haurem d’anar posant alguna peça aquí i allà, sempre en emplaçaments francs.
La Pell de Serp és una de les darreres vies oberts al Montroig. Una proposta per guanyar el cim de la Pala dels Pelats amb el mínim us de material fix. L’itinerari 100% lògic, avança pel punt més feble alhora que permet una bona auto-protecció. Amb uns bons primers tres llargs la via perd empenta…
Hi ha vies que, malgrat la seva lògica mai seran populars, la Destroyer n’és un clar exemple. Itinerari ben trobat, va a buscar descaradament la fissura del mur superior passant de puntetes per un terreny que no sempre és tot el noble que hom voldria. Escalada sense embuts ni manies, només això.
El modest Montroig, big wall de butxaca, colors vermellosos i emocions autèntiques on tot pren la seva justa mesura. Gaudir-lo a l’hivern, escalfant-nos al sol quan gela a la plana és tot un luxe, i més si ho fem escalant línies tan suggerents com la Capitán Veneno, clàssica del sector per dret propi. Escalada imprescindible…
La Trending Topic, juntament amb la Happy Crack i la Krak Tak conformen l’oferta d’aquesta agulla situada a la banda més occidental del Montroig. La via consta de tres llargs de corda, amb un darrer especialment bonic.
Essència de l’escalada més clàssica en aquesta raconada del recollit Montroig, on tot és de mida humana, la Via del Llons encerta el camí entre extraploms, esquivant-los estratègicament i quan no queda més remei superant-los pel punt més dèbil. Escalada combinada farcida de bonics trams en lliure i artificial a equipar a base de flotants:…
Sempre que passem pel Congost de Camarasa la vista marxa cap a l’altiva Paret del Sostres o les agulles de l’altra banda del riu. Els cingles que hi ha arran de carretera sembla com si no existissin, poc atractius, amb la seva geologia fosca i un pèl tètrica, conviden poc o gens a l’escalada.
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
L‘Extrem, el Montroig menys transitat i tosc, terreny d’argelagues, romaní, savines i l’omnipresent voltor, que tot ho fita. Espai perfecte per gaudir d’una escalada que a voltes es torna aspre, de matisos subtils i bellesa íntima. L’Oscar Lafotet és un itinerari poc comercial malgrat el rentat de cara, no obstant esdevé una bona elecció, sempre…
Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura i el cert és que la Krak Band és pot petit, però alhora amaga una confitura reservada als paladars més exigents. Dos tirades radicalment oposades però amb el denominador comú d’una gran bellesa, la primera per una fantàstica fissura a equipar i la segona…
Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre…
La via del Lluís es troba a la dreta de la Brothers Ruiz que creua a la part alta. El primer llarg original, és una molt poc interessant rampa de III que desmereix la resta de la via, nosaltres aprofitem la primera tirada de la Temps de Neu, que puja directa fins la primera reunió,…
Com si d’una pastilla de brou es tractes, “La Dama de los Vientos” és un concentrat d’escalada: diedre, fissura, flanqueig, artificial, xemeneia i placa en tant sols 80 metres. La via no dóna treva fins que sortim per dalt, essent mantinguda i molt espectacular, acompanyada del solitari ambient del Montroig, els voltors i fotogènics tons…
Tornar al Montroig sempre és un goig per l’ànima. Un lloc especial, on la calidesa dels seus colors i la tranquil·litat de l’entorn ens fan gaudir de l’escalada d’una manera diferent, sempre sota l’atenta mirada dels voltors. La modesta alçada de les seves parets no és un impediment per fruir d’escalades de tall clàssic i…
Rosa d’Abril es una via de tall clàssic que ressegueix amb lògica evidents fissures i un bonic diedre, aconseguint un itinerari que és impossible que ens deixi indiferents. Malgrat que la graduació ens pugui fer pensar el contrari es tracta d’una via prou exigent, no gaire recomanable per cordades poc experimentades. Graus 100% clàssics.
Situada just a la dreta de la molt recomanable Mariola Motors, la Brothers Ruiz, evoluciona paral·lela a aquesta, però en contes de buscar les fissures, l’escalada es desenvolupa per plaques. La via té un traçat sinuós però amb trams força atractius on mai faltarà una bona pressa de mà. Sorprèn però, que es trobi tant…
Mariola Motors és una preciosa escalada de tall clàssic. Situada a la dreta del Diedre Blanqueta, segueix un sistema de fissures evident evitant un gran sostre somital. La via es troba poc equipada però amb possibilitats de protecció enormes. Menció especial per al segon llarg, una espectacular fissura que ens farà gaudir d’una escalada franca…
Pel nom i la llargària la via del Curset pot semblar poca cosa. Res més lluny de la realitat, es tracta d’una via de dificultat mitja, sostinguda i variada. Ideal per combinar amb itineraris més llargs de la Pala Alta, com ara el Diedre Blanqueta o la Mariola Motors. El traçat del segon llarg difereix…
La Pala Alta és un dels punts més elevats de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris de qualitat. D’entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta,…